ATAAF Girona CONVERSA AMB...  
   
12FEB12

LUIS DE LUIS: EM PREOCUPA LA SITUACIÓ DELS TREBALLADORS DE FARMÀCIA

 En una recent entrevista feta a Luis de Luis, President de la UTF i representant dels sindicats en la Negociació del Conveni Col.lectiu de Farmàcia, feta al portal correofarmaceutico.com, parla en general dels problemes que podem tenir els treballadors de farmàcia a nivell general, visió és clar, vista desde Madrid on està la seu de la "Unión de Trabajadores de Farmacia."

Entrevista en PDF

 

 
   
20OCT11

CONVERSA AMB PERE VIVOLAS

 En Pere Vivolas és d'aquells companys de tota una vida dedicat darrere el taulell de la farmàcia. Val la pena escoltar-lo ja que porta un sac d'històries que podria omplir tot un volum d'enciclopèdia. Fa més de trenta anys que forma part del nostre món, primer com a repartidor de les medicines que més tard ell mateix despatxaria.  Va començar com molts que comencen molts, anant amb bicicleta per les farmàcies de la zona, fes bo o dolent, diversos viatges depenent de la comanda, una vida dura en aquells setantes quan les farmàcies no eren com les que ara coneixem. El seu caràcter amable i obert el fa que, i així em consta, que la mateixa clientela i nosaltres com a companys, sigui una persona apreciada, amb ganes sempre d'ajudar i donar bons consells.

 Quan el vaig telefonar per a que parlés per la nostra web, de seguida i sense pensar-ho ja em va citar a Girona per a quedar qualsevol dia per a parlar. Sembla una persona tímida, però jo que el conec fa temps sabía que no em fallaría i em parlaría de tota una vida dedicat al món farmacèutic.

 La conversa va ser divertida, amena, la manera que en Pere ho explica, amb la seva gràcia, la veritat que passes una estona ben divertida. Vam quedar un migdia, abans d'anar al treball, a Girona, a prop de la farmàcia on treballa. De la conversa va haver-hi de tot, dels seus inicis, el primer treball, la primera oficina de farmàcia on va treballar, del seu pas com a membre actiu en la junta de l'ataaf, el primer viatge a Saragossa, del canvi que ha sofert la farmàcia al pas del anys, del pas de la manualitat a la informàtica, de la professionalitat del nostre col.lectiu, en fi de tot una mica en el poc temps que teniem.

 WEB ATAAF- Pere explica aquells inicis, quen vas començar, en la distribuidora de  Ca l'Andreu que després passaria a anomenar-se Discasa?


Pere Vivolas


 PERE-  Fa aproximadament uns trenta-cinc anys que per coses de la vida i com passa de jovenet, vaig anar a demanar feina a Ca l'Andreu, que posteriorment seria Discasa, a la Gran Via de Girona. Recordo molt bé aquell temps de Ca l'Andreu, amb el Sr.Pairó que era el meu cap. Vaig treballar-ho quasi dos anys, repartint fes fred o calor, sol o pluja, distribuint medicaments a les farmàcies amb bicicleta amunt i avall. Al cap de més d'un any en aquest magatzem em vaig assabentar que la farmàcia Geli del carrer Major de Salt, buscaven dependent, la farmàcia era a prop del meu domicili per la qual cosa m'anava bé. En aquell temps hi havia la farmacèutica Concepció Geli i també l'ajudava en Josep Roca, company i soci de l'ataaf del moment i que va anar a treballar a una farmàcia de Torroella de Montgri. Tant a Discasa com a la farmàcia Geli no vaig arribar als dos anys de treball.

 WEB ATAAF- Perquè entres a treballar a la farmàcia de Salt?

 PERE- Va ser per un company que treballava amb mi a Ca l'Andreu. Em va dir que en aquella farmàcia buscaven dependent per això ràpidament vaig anar a parlar amb la Concepció. Ens vam entendre de seguida i així vaig començar. Però al cap d'un temps per unes circumstàncies tot i que estava al cantó del meu domicili, vaig haver de plegar. A la farmàcia Geli, per a mi, em sembla que no tenia moltes possibilitats d'avançar i millorar i falta de perspectives per la qual cosa vaig haver de plegar. Al cap de pocs mesos després es posava una farmàcia a Girona, hi havia vacant de dependent, vaig anar a parlar amb la farmacèutica Catarina Riera on fins al dia d'avui. Va ser un company de Girona, amb nom Pau, que em va dir que anés a parlar amb aquesta farmacèutica per a poder treballar en aquest lloc. Ens vam entendre bé i vaig començar a treballar. Vam obrir un dia del més de febrer.

 WEB ATAAF- Parlem de trenta anys enrere?   PERE- 35 anys, fa una eternitat.

 WEB ATAAF- En la farmàcia on treballes ara, quan vas començar hi havia més auxiliars amb tu?

 PERE- Quan als inicis només la farmacèutica i jo. Entre tots dos hem anat pujant la farmàcia als inicis, poc a poc s'ha anat incorporant més companys i també les seves dues filles, de les quals una té farmàcia pròpia.

 WEB ATAAF- Perquè i quina raó vas decidir passar de ser un repartidor a treballar en una oficina de farmàcia?

 PERE-Per cap motiu en concret, només per comoditat i ganes de provar noves coses. Aquell temps, parlem de trenta anys enrere, era més fàcil trobar feina i t'ho podies permetre. Vaig provar a farmàcia i em va agradar. Ara tinc 53 anys i el que més trobo a faltar de l'època de Ca l'Andreu és l'horari prequè feia de 8 a 15.h i tardes lliure i al passar a farmària treballem matí i tarda.Però també cal dir que l'horari que faig ara també m'agrada, res a dir.

 WEB ATAAF- Vas canviar de feina, vas passar a oficina de farmàcia, primer en una farmàcia de Salt i després de Girona, però en mig d'aquest canvi, entre les dues oficines de farmàcia,  vas estar uns mesos sense treballar en aquest sector.

 PERE- Si, quan vaig plegar de la farmàcia a Salt, vaig estar uns mesos sense estar amb res a veure amb la farmàcia fins que vaig anar a Girona. Parlem dels darrers mesos de l'any i al més de febrer, concretament el dia 1, m'incorporava a la nova feina de la Farmàcia C.Riera de Girona. Bé, obriem el dia 9 de febrer pero jo vaig començar els 9 dies abans per a preparar-ho tot. Ara a la feina estic a gust i m'agrada, perquè encara conseva aquella essència de barri, com  si fos un poble.

 WEB ATAAF- Tenir un cap quasi tocant , però, teniu gent de pas també?

 PERE- És correcte passa molta gent, però encara es manté el sentit de barri.

Pere Vivolas


 WEB ATAAF- Vull dir que la clientel.la de fa anys amb la d'ara, toques més tecles, parles amb gent que ve de pas i no és client directe.

 PERE- A mi m'agrada atendre a tothom, sigui el client fixa com de pas. A mi m'agrada atendre bé perquè m'agrada ser ben atès. No m'agrada anar a un lloc i ser atès malament. A la gent els agrada que els expliquis les coses, si té la pressió alta, sucre, donc un consell professional i això agrada. Si és un barri això és més fàcil, conèixes la història del client però si és una persona de pas, procuro tractar-los de la mateixa manera.  Intentem donar el millor servei possible i crec que ho aconseguim.

 WEB ATAAF-Tu vas treure't el títol de Tècnic de Farmàcia. Un titol el qual vam lluitar totes les juntes per aconseguir-lo. Vas haver d'anar a Saragossa aquell temps perquè aquí a Catalunya o encara o estava imposat o era més complicat treure'l.

 PERE- La junta de llavors va decidir que els companys interessats en el Tècnic de Farmàcia organitzés una anada a Saragossa entre d'altres punts de l'Estat. Vam escollir Saragossa per la proximitat, any més tard els que no van treure el títol, van decidir una altra oportunitat però a Còrdova. Fora de Catalunya no demanàven tantes exigències pel títol i era més senzill de treure. Molts companys el van treure tant a Saragossa com Còrdova. Anys més tard ja es va implantar a Girona, concretament als Salessians fins al dia d'avui que encara es fa.

 WEB ATAAF- Els que fa uns quants anys que estem en aquest ram, som auxiliars, hem vista que la nostra figura professional ha canviat, no sé si per bé o malament, no m'atraveixo a dir-ho, però que ha canviat un xic si que suposo hi estaries d'acord.

 PERE-Abans l'auxiliar sobresortia més que ara, era una figura dintre la farmàcia molt important. No vull dir que ara no ho sigui, que també, pero ens confundien en molts casos amb el farmacèutic. Era la cara visible, com ara també en molts casos.

 WEB ATAAF- També podria ser perquè abans només ni havia un o dos com a molt i actualment moltes farmàcies tenen molt personal i atenent tots per igual.

 PERE- Si, quan vaig començar només treballàvem a la farmàcia la farmacèutica i jo, i serviem a tothom. Ara que tinc més companys, servim tots per igual, per això hi ha gent que ve i no he servit mai o molt poc.

 WEB ATAAF-Canviant de tema, tu durant un temps vas pertànyer com a membre de la junta de l'ataaf.

 PERE-El president el qual vaig estar la primera vegada va ser amb Bartolomé Lara, també l'època de Manel Centeno que llavors era el secretari. Formàvem part d'una bona colla de companys que treballàvem a favor del col.lectiu. També vaig ser tresorer. Al cap d'un temps per uns problemes personals m'ho vaig deixar córrer però hi vaig tornar tenint com a president en Jesús Abad.

 WEB ATAAF- L'Ataaf és una bona eina per associar-nos?

 PERE- Penso que tots els col.lectius han d'estar associats per a defensar els drets com a treballadors que som. Som pocs a cada empresa per la qual cosa és important tenir algú que ens defensi i en aquest cas és la funció de l'ataaf. El meu cas com que som diversos tècnics i auxiliars podem parlar de les nostres inquietuds però hi ha oficines de farmàcia que solament hi ha un auxiliar o tècnic. Aquest company li va bé tenir una associació per poder parlar amb altres companys dels nostres problemes. Expressar mitjançant les reunions els problemes amb altres companys que a la fi tots tenim un únic objectiu, poder treballar com a col.lectiu i defensar els nostres drets. L'Ataaf és molt necessari que el tinguem. A mi personalment m'agrada i també és necessari pertànyer a la FECAF, a nivell de Catalunya i a Coordinadora, a nivell espanyol.  Els funcionaments a cada província són diferents per les inquietuds les mateixes. Recordo trobades de la FECAF  i Coordinadors, a mi m'agradava assistir-hi perque encara que lluny o d'altres llocs, parlaves amb companys de la mateixa professió i coneixies els problemes que tenen. Estant a la junta de l'Ataaf he assistit a moltes reunions tant de la FECAF com a Madrid de Coordinadora.

Pere Vivolas

 WEB ATAAF- La categoria d'Auxiliar de Farmàcia, trets de companys veterans en la professió, va desapareixent. Les diferentes juntes de la FECAF vam lluitar per aconseguir que aquesta figura veterana passés a anomenar-se Tècnic de Farmàcia. Ara aconseguir el Tècnic de Farmàcia és un títol, abans teniem un diploma. Podem creure que hem sortit guanyant i que els nous Tècnics surten ben preparats?

 PERE-No sé si surten ben preparats o no, perquè jo no vaig aconseguir el Tècnic als Salessians. Ara bé, el que si és molt important és l'experiència que et dona el pas dels anys. L'experiència que tinc després de trenta anys no me la treu ningú. L'experiència és una formació important, m'ha servit de molt. Els cursos que fan ara, que són anuals, tampoc en puc parlar obertament perquè no hi he assistit. Jo em quedo amb l'experiència que és la que a mi em serveix. Els farmacèutics, els nostres caps. valoren la feina que fem. Que tinguis un títol o diploma et serveix per anar canviant de lloc pràcticament, de feina, i és més a nivell personal, com un repte. El títol de Tècnic de Farmàcia que es fa als Salessians pot estar bé i pot que surtin preparats però quan t'agafen a la feina no pots anar de llibre, has d'anar al dia a dia i agafar experiència, aprens molt.

 WEB ATAAF-Veus futur professional en l'Auxiliar o el Tècnic?

 PERE-És difícil. Pensem que auxiliars com els d'abans estant comptats. Com em deia un company, d'aquells veterans de sempre "nosaltres som com els darrers dinosaures", fent referència que auxiliars en queden pocs. Tots aquests veterans auxiliars quan es jubilin o per alguna raó deixin la feina, aquesta figura desapareixarà. Llavors només quedaran Tècnics de Farmàcia.

 WEB ATAAF- Hem d'anar acabant perquè la feina apreta, ens toca anar a la farmàcia, però abans d'acabar, digue'm, vas tenir un petit ensurt físic al juny del 2010 que et va apartar del treball durant uns dies.

 PERE-Concretament el vint-i-un de juny vaig tenir un problema greu de salut. Durant quinze dies vaig estar retirat de la feina. Hauria d'haver-hi estat més però és que el mostrador enganxa molt i es troba a faltar. Si és cert he baixat el ritme de treball i m'ho agafo tot sense preses ni nervis, més relaxadament.

 WEB ATAAF- Finalment i per acabar. Un veterà com tu en la nostra professió, que aconselleries als companys joves, que comencen ara i que fan la primera feina a la farmàcia?

 PERE-Que siguin professionals, que no serveixin al taulell i prou, que atenguin bé al client i que aquest se senti estimat. A aquella gent jove que comença que ho facin bé i am professionalitat, que quan despatxin o facin amb amabilitat que també ens agrada quan entrem en un comerç que ens atenguin bé.


 La conversa amb en Pere Vivolas m'ha resultat satisfactòria. Segur ens hem deixat quantitat d'històries el que passa que necessitariem potser molt més temps del que hem estat. Agrair a en Pere la seva manera d'expressar-se, el voler parlar per la nostra Web i la veritat és que ens ho vam passar molt bé recordant el passat. Tocava anar a la feina de tarda. Espero que aquesta conversa hagi servit perquè en un futur tots els companys puguin expressar-se i dir el que senten de la nostre professió.

 Ataafgirona.cat
 Web Ataafgirona.cat